(n. Bordeaux, 1848 – m. 1928). Comença els estudis de medicina a Bordeus. Fa l’internat a Paris, essent deixeble de Charcot a la Salpêtrière. Treballa amb Marey i en el laboratori de Ranvier, on estudiant les lesions del cervell descriu els talls seriats que porten el seu nom (talls de Pitres), per a l’estudi de les lesions. El 1877 presenta la tesi sobre les lesions del nucli oval. Cridat a la nova facultat de medicina de Bordeus, recent creada, és professor de Clínica Interna, amb un servei a l’Hospital Saint-André. Va descriure dos signes clínics de l’exploració en els embassaments pleurals. També feu descripcions importants en l’estudi de les alteracions del llenguatge (afàsies, agràfies). El 1885 és degà de la facultat mixta de medicina i farmàcia. Facilita la incorporació a l’ensenyament de Régis a la psiquiatria i de Le Dantec a la patologia exòtica. Fou membre de l’Acadèmia de Medicina.
