(n. Peyre, Comprégnac, prop de Millau, 6 de febrer de 1860 – m. 24 de desembre de 1944). Va fer pràcticament tota la vida de metge a Paris. Havia estat l‘últim intern de Charcot. Membre de l’Académie de Médecine, de la que va ser secretari, 1921-1927. Fou metge de l’hospital Broussais. Va publicar més de quatre-cents treballs científics. S’ha donat el seu nom a lesions típiques del nucli estriat i també a la separació dels dits en les hemiplegies incompletes (fenomen dels interossis, signe de Pitres), i encara a altres coses. Va fer donació de la seva biblioteca a la Salpêtrière. Té dedicat un boulevard a la part nova de Millau, vora del centre hospitalier.
