Watson, James D.

James D (Dewey) Watson. (n. Xicago, Illinois, USA, 6 d’abril de 1928). Inicià els estudis a la universitat de Xicago i després seguí a la d’Indiana, Blomington, on es doctorà en zoologia el 1920, als 22 anys. Pasa a la Universitat de Cambridge, treballant al laboratori Cavendisch, juntament amb Francis Crick, entre 1951-1953. Allà descriu, amb Crick, l’estructura en doble hèlix de l’ADN. Aquest descobriment es considera clau pel desenvolupament ulterior del coneixement sobre els mecanismes de l’herència. El 1962 va rebre el premi Nobel de Medicina, juntament amb Crick i Maurice Wilkins. El 1968 fou nomenat director del laboratori de biologia de Cold Spring Harbor de New York, on ha treballat durant més de quaranta anys. Ha estat director del projecte genoma, pe a desxifrar la seqüència genètica completa de cada individu. Entre els seus llibres cal esmenta: «The double helix», 1968, en el que explica la història del descobriment de l’estructura de l’ADN. També, juntament amb Andrew Berry «DNA. The secret of life». La RAM de Catalunya el va nomenar l’any 2005 Acadèmic d’Honor, en ocasió d’una visita que va fer als locals de l’Acadèmia. Se l’ha considerat el savi vivent amb més reconeixement de la història de la biologia.