von Bergmann, Gustav

(Würzburg, 24 de desembre de 1878 – m. 16 de setembre de 1955). Fill d’un cirurgià conegut, es va doctorar en medicina a Strasbourg l’any 1903. Catedràtic de Medicina interna de Marburg (1816), Frankfurt (1920) i de Berlín a la Charité (1927).
Va estudiar principalment la patologia de l’aparell digestiu (ulcus, malalties del fetge i vies biliars), i del sistema nerviós vegetatiu. Autor, en col•laboració, d’un “Handbuch der normalen und pathologische Physiologie”, i del “Handbuch der inneren Medizin”. Fou mestre i creador d’escola de medicina interna. Membre d’honor de la RAMB des del 15 de desembre de 1943.