Doctor en Medicina (1962). Metge Especialista en Cirurgia General. Professor Titular en l’àrea de Coneixements de la Universitat Autònoma de Barcelona (1985). Cirurjà per concurs de l’Ajuntament de Barcelona (1966). Cap del Departament de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1978). Membre de la Comissió Nacional de l’especialitat de Cirurgia General (1978). President del Col·legi de Metges de Barcelona. Concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Membre de la Royal Society of Medicine, Asociación Española de Cirujanos, Sociedad Española de Patología Digestiva y de la Nutrición, Associació de Cirurgia de Barcelona, Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, Societe Internationale de Chirurgie, Association Française de Chirurgie, Sociedad de Cirujanos de Chile i Societat Catalana de Biologia. Mes de 200 Comunicacions, Cursos i Seminaris impartits en Congressos, Reunions i Jornades nacionals i internacionals. Mes de 50 publicacions en Llibres i Monografies nacionals i internacionals. Mes de 100 publicacions en revistes biomèdiques nacionals i internacionals.
Necrològica publicada a La Vanguardia, 6-07-2012
Ramon Trias Rubiès (1926-2012)
Un gran cirurgià i gestor de la medicina
El doctor Ramon Trias Rubiès va néixer a Barcelona el 30 de novembre de 1926 i ha mort el 4 de juliol de 2012. Fou una de les gran personalitats de la medicina catalana, i en aspectes molt diversos. Per sobre de tot ha estat un cirurgià, format principalment a l’escola de l’Hospital de Sant Pau, on va arribar a ser cap de servei de cirurgia i cap del cos facultatiu, i per sobre de tot un magnífic operador, més en patologia digestiva i biliar, en un hospital en el que sobresortien els grans cirurgians, de Corachan a Puig-Sureda. Allà va fer la seva carrera de metge assistencial. Després ha tingut una llarga activitat gestora com a president del Col•legi de Metges de Barcelona des del 1982 durant dotze anys. Destacava per la seva equanimitat en el plantejament i solució de problemes, mantenint les posicions quan les considerava encertades, però sempre amb un art diplomàtic prou fi. El conflicte amb l’organització col•legial de Madrid es va resoldre de manera prudent. En aquest vessant la seva actuació ha tingut una gran transcendència social, i no solament en l’ambient sanitari. I el seu consell calia recollir-lo sempre, perquè tenia una visió global i era gairebé sempre un dels més assenyats.
La seva vida ha estat molt rica i moguda. Fill petit de Joaquim Trias Pujol, i nebot d’Antoni (els germans Trias Pujol), catedràtics de cirurgia de la universitat de Barcelona. Tenint poc més de deu anys va haver d’anar a l’exili, amb tota la família, estant al sud de França, en terres occitanes. Passà alguns anys a Carcassona, on el pare havia estat acollit per un cirurgià amic, i podia en certa manera seguir treballant com a cirurgià. Mentrestant ell estudiava el batxillerat al Lycée de Carcassonne. També coneixia el grup d’exiliats de Montpeller.
Després va tornar sol, sense els pares, per a fer la carrera de medicina a Barcelona. Va entrar en una facultat on la disciplina posada pel règim era dura, i la gent, els estudiants, no solien expressar les seves opinions. Hi havia, més entre els personal administratiu, molts amics del seu pare, que havia estat degà durant gairebé tot el temps de la República, impulsor de la Universitat Autònoma, cap de servei i bon cirurgià de l’Hospital. Aquesta coneixença familiar li va facilitar poder resoldre petits problemes. Així el deixaven fer sense exigir-li grans adhesions formals. Deia : «ja sabien el què pensava». En acabar, el 1950, passà a l’Hospital de Sant Pau, i ja va ser tota la vida un metge de Sant Pau. Es va formar principalment amb Puig-Sureda, amb la filla del qual, Anna es va casar i ha creat una família feliç. Puig-Sureda ja havia estat professor auxiliar numerari al Clínic amb el seu pare. Després seguí treballant amb Antoni Llauradó, un altre gran cirurgià molt hàbil. L’ofici de cirurgià el va aprendre bé i l’exercí àmpliament. Ell explicava que el que sabia fer més bé era operar, i li agradava. La seva dedicació més efectiva i destacada va ser la cirurgia del fetge i de les vies biliars, i va treballar, juntament amb Moisès Broggi, capdavanters aquí en la cirurgia del sistema porta del fetge. Són notables els treballs experimentals sobre trasplantament de fetge en gossos, i la utilització d’una tècnica menys agressiva en el tractament de l’úlcera de duodè. Foren molt útils els cursos que dirigí de Tècnica Quirúrgica. Va tenir molts deixebles que han ocupat la direcció de diversos serveis de cirurgia del país, ensenyant-los a resoldre els problemes. També va tenir una gran activitat a la Clínica Plató, que dirigí.
L’altre aspecte més conegut de la seva activitat va ser la direcció del Col•legi de Metges, durant dotze anys. Va treballar en la solució de problemes professionals, un dels més importants a efectes pràctics el de la responsabilitat professional, que fou tema del seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 15 de desembre de 2002. Va enfocar cap a un sistema d’assegurança col•lectiva, en el que hi havia un assessorament previ per part del propi Col•legi de Metges, en el que es delimitava el que era una possible malpraxi, o error, i per tant assumir-la, del que era reclamació amb poca o sense base. Aquesta orientació ha estat molt apreciada pel col•lectiu professional.
Era un membre destacat de la societat de Rotaris, participant encara ara en les reunions, del seu grup. Així alguns dimarts sortint de l’Acadèmia de Medicina, de la que va ser secretari general durant sis anys, de 2005 a 2011, anava al dinar dels amics. Una altra característica seva era la de gran caminador dins la ciutat: feia llargs desplaçaments a peu, per anar caminant i pensant. La seva vida ha estat fecunda i útil per a la societat.
Jacint Corbella
