Soriano i Jiménez, Màxim E.

10-05-1953. (Huerta del Marquesado, Cuenca, 18-02-1903 – Barcelona, 05-02-1978). Primera formació a Lleida, batxiller a B. el 1919, llicenciat el 1926. Amplià estudis a Viena, amb Eppinger. Doctorat amb la tesi “Tuberculosis hepatoesplénica”. Professor adjunt amb el Dr. A. Pedro i Pons. Catedràtic de Patologia Mèdica de Santiago el 1941 i de Barcelona el 1943. Degà de la facultat, 1944-1954, reorganitzà la biblioteca de la facultat, unificant-la. Director de «Síntesis Médica». També codirigí, juntament amb A. Pedro i Pons, el “Formulario médico Daimon”. Va descriure una forma de periostitis deformant. La seva obra, tant escrita com assistencial, fou molt vasta. Seguí en part l’estil del prof. Ferrer Solervicens, on els aspectes clínics eren primordials. Tingué molt bona fama com a docent.
DI: «La patología renal y la hipertensión en el campo de la medicina actual». Resposta: Víctor Conill i Montobbio
TIC de 1972: «Sobre la historia médica de la fluorosis»