Acadèmics

Salvà i Miquel, Josep Antoni

1974

(Berga, 3-3-1918- ? 28-2007). Doctor en Medicina, Madrid 1945. Llicenciat en Farmàcia, Barcelona 1951. Oficial Sanitari, Madrid 1960. Catedràtic d’Universitat, Madrid 1965. Professor Adjunt de Farmacologia, Barcelona 1947-1965. Catedràtic de Farmacologia de Cadis, 1965-1966. Catedràtic de Farmacologia de Valencia, 1966-1969. Catedràtic de Farmacologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1969-1982. Vicedegà de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1969. Degà de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1970-1973. Vicerector de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1973-1976. Director de l’Institut de Biologia Fonamental, 1976-1980. Delegat Territorial del Ministeri de Sanitat i Seguretat Social a Barcelona, 1976-1982. Catedràtic de Farmacologia de la Universitat de Barcelona, 1982-1986. Degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, 1984-1985. Vicepresident de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 1980-1984. Catedràtic Emèrit de Farmacologia de la Universitat de Barcelona, 1987. President de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, 1990-1994. Vicepresident de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 1996. Numerari de les Reials Acadèmies de Medicina i de Farmàcia de Catalunya. Pertany a set societats científiques estrangeres i a cinc espanyoles. Acadèmic Corresponent Estranger de la Acadèmia Nacional de Medicina, Paris 1987. Ha publicat des de 1944, 290 treballs científics, 26 llibres i monografies, ha dirigit 14 tesis doctorals (12 “cum laude”), 2 llibres traduïts. Els seus principals temes d’investigació han estat, entre d’altres, antihistamínics, sistema adrenèrgic, coagulació i quimioteràpia. Creu del Mèrit, Alemanya. “Palmas Academicas”, França. Medalles de les Universitats de: Barcelona, Autònoma de Barcelona, Pisa, etc. Medalla de Plata al Mèrit, Consell General de Col·legis de Farmacèutics. Medalla Narcís Monturiol del Govern de Catalunya (Generalitat), 1992.
DI: »Medicación antihipertensiva. Evolución farmacológica de una terapéutica eficaz». Resposta: Francese Garcia Valdecasas

Scroll al inicio