MH, 18-10-1773. (Barcelona, 11-7-1751 – B. 13-02-1828). Doctorat a Tolosa de Llenguadoc i revalidat a Osca. Membre de la RACA, on va fer-hi una tasca molt activa. El 25-06-1801 inaugurà la càtedra de Medicina Pràctica tutelada per l’Acadèmia. Secretari des del 1797. Vice-President interí del 1809 al 1814, i els anys 1822 i 1823. Fou el metge pràctic més important aquí en el seu temps. Autor d’una obra escrita molt àmplia. Deixà la seva biblioteca a l’Acadèmia, que ha estat el fons més important de llibres antics. També va fer un llegat per atendre cada any dos premis, inicialment de trenta lliures cadascun. El Premi Salvà és el més antic de l’Acadèmia i encara es convoca, des del 1792.
