Rodríguez i Arias, Bel·larmí

27-05-1956. (Barcelona, 28-06-1895 – B. 22.06.1997. Llicenciat el 1916, amplià estudis de neurologia a França, principalment amb Pierre Marie. Doctorat amb la tesi “La reacción de Lange (oro coloidal) en la parálisis general “, 1918. Neuròleg, cap de servei al sanatori de sant Boi, 1930, professor agregat de Neurologia a la Universitat Autònoma, 1933. President de la Societat de Psiquiatria i Neurologia, 1933-1935. Empresonat, alguns mesos, després de la guerra i repressaliat. Secretari general de l’Acadèmia, elegit el 09-04-1963; secretari perpetu, a títol personal, el 20-12-1966, fins el 20-12-1983. President d’Honor de l’Acadèmia (17-01-1984). Dimití com a acadèmic (1987).
DI: «Estampa o aspectos de la higiene y de la profilaxis en clínica neurológica» Resposta: Lluís Trias de Bes.
TIC de 1978: «Yo fui profesor titular de cátedra en la facultad de medicina de la Universidad Autónoma (1933-1939)»