(Barcelona, 03.08.1905 – Manchester, 22.12.1982), llicenciat en medicina a Barcelona el 1930, membre actiu de l’Institut de Fisiologia, autor fins el 1936 d’una quinzena de treballs de fisiologia experimental, principalment en el camp de l’acció de la nicotina, del xoc i altres. El 1936 és a Edinburgh, per a treballar amb AJ Clark en el camp de la farmacologia. Resta tres anys a Escòcia estudiant principalment l’acció dels barbitúrics per via endovenosa. Després passa a Manchester, treballant per ICI, principalment en la introducció d’anestèsics fluorats. Juntament amb Charles W. Suckling, químic, fa l’estudi del fluotà, que s’introdueix com a nou anestèsic amb molts avantatges respecte als anteriors, fet que constitueix una aportació fonamental en el camp de l’anestèsia i dóna al seu treball una projecció internacional de primer ordre en aquesta especialitat. L’Acadèmia de Ciències Mèdiques ha fundat un premi que porta el seu nom.
***
Jaume Raventós, junt amb Jordi Folch, fou el membre de la «generació jove» de l’Institut amb més projecció internacional, i als que el fet de la guerra van tallar menys la carrera científica. El 1936 estaven a fora, l’un als Estats Units, l’altre a Escòcia, i allà es van quedar.
