06-05-1945. (Barcelona, 10 -09-1892 – m. 25-05-1978). Llicenciat en farmàcia el 1915, doctorat el 1918 amb la tesi “El ácido silicotúngstico en la determinación cuantitativa de la morfina y de la atropina contenidas en la tintura de opio y belladona”, 1919. Catedràtic de Tècnica Física de la facultat de Farmàcia de Santiago, 1925-28, i després de Barcelona (1940-1962), on fou vice-degà. Membre de la R. Acadèmia de Farmàcia, 1962, en la que ingressà amb el discurs “La reacción Bödeker (sulfitos y nitroprusiatos)” i de la que fou president, 1963-1964. A l’Acadèmia de Medicina fou Bibliotecari arxiver de 1946 a 1958.
DI: «Trece años con la especialidad farmacéutica» Resposta: Jaume Peyrí
TIC de 1961: «Electroforesis»