Puche Álvarez, Josep

(Lorca, 31.08.1896 – Ciutat de Mèxic, 3.11.1979), membre de l’Institut de Fisiologia. Infància a Lorca, després a Barcelona, i cinc anys a l’Argentina. Estudis de medicina a Barcelona, llicenciat el 1922, doctor el 1926 amb la tesi «El sistema nervioso autónomo en la regulación de la glucemia», amb la que guanyà el premi Garí de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, i en fou membre corresponent. Professor auxiliar a Barcelona, catedràtic de Fisiologia de Salamanca (1929) i València (1930), universitat de la que fou rector (abril 1936-1938). Tingué una certa activitat política: governador civil de Palència en temps de la República, Director de l’Instituto de Higiene de la Alimentación a Madrid, organitzant l’alimentació de la població civil en temps de guerra i setge, Director General de Sanitat de Guerra de l’exèrcit de la República (1938). Exiliat el març de 1939, passa a Mèxic on és encarregat d’organitzar el servei d’acomodació dels refugiats espanyols, fent una tasca important en aquest camp. Actua en l’ajut dels exiliats, en la Borsa del metge català i en institucions científiques, entre elles la revista «Ciencia». El 1943 reprèn l’activitat universitària, primer a la Escuela de Medicina Rural i després a la UNAM, on és professor de Fisiologia (1947-1965) organitzant el laboratori i l’escola. Autor de més de seixanta publicacions, entre les línies de treball destaquen en el temps de l’Institut de Fisiologia l’estudi de les accions del sistema nerviós vegetatiu sobre la funció de diverses vísceres; després l’estudi experimental del metabolisme dels glúcids i en l’últim període mexicà també aquest tema prenent com a model experimental els crustacis.
Josep Puche va ser probablement el més polític dels membres de l’Institut, el que va tenir una activitat més visible en aquest camp. La seva obra ha estat bastant estudiada, principalment per Barona i Mancebo des de València, per Ascensión León Portilla des de Mèxic, i per Antoni Puche, aquí però des del vessant de l’exili.