Pi-Sunyer i Bayo, Jaume

(Barcelona, 03.09.1903 – Nova York, maig, 2000), llicenciat en medicina a Barcelona el 1925 i doctor el 1929, amb el treball: «Los procesos de oxido-reducción de los tejidos». Formació a diversos laboratoris de bon nivell internacional, als USA, a Harvard i Yale, amb J.F. Fulton, a París, amb E. Gley, i encara a Lausanne i Berlín. Professor de Fisiologia a la Universidad Católica de Santiago de Chile, (1931-33), on va deixar un gran record. Retorna a Barcelona, treballant en la recerca a l’Institut de Fisiologia, principalment en temes de nutrició i respiració cel•lular; en la docència a la càtedra, on és professor auxiliar; en assistència més en el camp de la nutrició. També va ser professor d’història de la medicina i publicà algun treball en aquest camp. Traduí la «Introducció a l’estudi de la medicina experimental» de Claud Bernard, amb gran riquesa de notes i publicà anys més tard un llibre sobre el pensament de Claude Bernard. Va fer oposicions a càtedra de Fisiologia, de Granada, 1935, que no guanyà, i més tard va obtenir la de la Universitat de Santiago (febrer de 1936), i quan la guerra fou adscrit a la Universitat de Barcelona. Exiliat el 1939, passà alguns anys a Mèxic, on intentà refer la tasca científica, autor en aquests anys d’una quinzena de treballs i col•laborà en els organismes dels republicans a l’exili. El 1944 és a Nova York on es vincularà a la indústria farmacèutica fins a la seva jubilació. Morí a Nova York el maig de 2000. Participà en el I Congrés d’Història de la Medicina Catalana, Barcelona, 1970.