Àngel Pellicer va néixer a Tarragona l’any 1946, estudiant medicina a la universitat de València. on es llicencià el 1971. Va fer el doctorat en bioquímica a la universitat de Madrid el 1976., i de seguida va passar als Estats Units, on ja el 1976 era un fellow postdoctoral de l’Institut de Recerca del Càncer de la universitat de Columbia.
S’ha dedicat, des de fa més de trenta anys, a l’estudi dels mecanismes bioquímics i genètics del càncer, havent efectuat algunes aportacions de primer nivell. Actualment és professor del departament de Patologia de l’Escola de Medicina de la Universitat de New York (NYU Medical Center).
Entre els treballs del laboratori que dirigeix la línia més activa i la que ha obtingut més resultats és l’estudi dels oncogens, principalment els seus mecanismes d’activació, i dels gens supressors de tumors. De manera més específica els treballks del seu laboratori que han tingut més repercussió es relacionen amb la família dels gens «ras» que estan activats en una proporció significativa del tumors humans. Un treball fonamental en aquest camp, molt citat, és el que va publicar el 1998, junt amb M. Malumbres, sobre les vies d’acció dels gens «ras» en el control del cicle cel•lular i la seva transformació tumoral.
Treballant en models animals han pogut induir diversos tipus de tumors i analitzar-los a nivell mol•lecular. Per a determinar el paper concret del N-ras oncogen en aquests tumors van desenvolupar diverses línies en ratolins transgènics , que han desenvolupat tipus de tumors diferents, de la mateixa línia del tumor original del que s’havia aïllat l’oncogen.
També ha pogut caracteritzar i identificar un nou tipus d’oncogen, el «rsc», que és fins a cert punt homòleg dels activadors d’una altra família de gens, els «ral». Igualment han estudiat els mecanismes d’inactivació de la p15 en limfomes tímics en rosegadors.
Els conceptes que defineixen les seves línies principals de recerca, i del seu grup, són els dels oncogens, els gens supressors de tumors, i el mecanisme com actuen en el desenvolupament de les neoplàsies.
La seva productivitat tendeix a ser més aviat específica que elevada. De tota manera en els últims tres anys ha publicat divuit treballs en revistes de primer nivell, junt amb els membres de l’equip que dirigeix a la Nex York University, molts d’ells d’origen hispà.
