Elecció: 1 d’abril de 2014
Neix a Barcelona el 6 de juliol de 1934. Llicenciat en Medicina i Cirurgia en la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, l’any 1956 y Doctor en Medicina por la Universitat de Barcelona l’any 1961.
Formació postgraduada a la Eppendorfer Krankenhaus, II Càtedra de Medicina Interna de la Universitat d’ Hamburg (Prof. A. Jorés) i al Laboratori de Investigació Hormonal (Prof. Voigt) de la mateixa universitat (1957-59); a la Universitat d’Hamburg (Prof. Voigt) finançat per beques del Deutsche Forschung Gemeinschaft (1959-1960) i entre 1961 i 1963 Postdoctoral Felllowship de U.S (Public Health Services mrealitzant un Curs d’ especialització en Bioquímica de Esteroides (Prof. K.B. Eiknes), del Departament de Bioquímica de la Universitat de UTAH (Prof. Samuels). De 1963 a 1964 Becari de la Ford Foundation per seguir el curso Fisiologia de la Reproducció de la Worcester Foundation for Experimental Biology, Shrewbury, Massachussets, (Prof. G. Pincus).
Ha ocupat diversos càrrecs docents entre ells: 1964: Professor Adjunt Interí. Cátedra I de Fisiología General y Bioquímica y Fisiología Especial, Facultad de Medicina de la Universidad Complutense de Madrid. 1064-68: Professor Adjunt per Oposició. Cátedra I de Fisiología General y Bioquímica y Fisiología Especial, Facultad de Medicina de la Universidad Complutense de Madrid. 1968-1971: Prof. Agregat de Fisiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i Cap de Programes Educatius de la nova Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971: Catedràtic de Endocrinologia Experimental de la Facultad de Medicina de la Universidad Complutense de Madrid 1976-1982: Degà de la Facultad de Medicina de la Universidad Complutense de Madrid i finalment 1982-2004: Catedràtic de Fisiologia de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Entre 1982 i 2003 va ocupar diferents càrrecs de gestió a la Generalitat de Catalunya: Director General de Planificació Sanitaria de la Generalitat de Catalunya; Director de l’Institut d’Estudis de la Salut de la Generalitat de Catalunya, Centre Col•laborador de la OMS. Actualment es President d’Honor de la Fundació Educación Médica y de las Ciencias de la Salud
Membre de diferents societats científiques: Sociedad Española de Endocrinología (1959), Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1959), Deutche Gesellschatf fur Endokrinologie (1969), Sociedad Española de Ciencias Fisiológicas (President de 1977-1981). Endocrine Society (1963); Sociedad Española de Bioquímica (1965); Society for the Study of Reproduction (1967); The International Society for Research in Reproduction (1967); European Society for Clinical Investigations (1968); International Society for Research in Medical Education (1970); Association of American Medical Colleges (1970); Sociedad Española de Educación Médica (1970); Association for Medical Education in Europe (AMEE, 1990; President de 1991-1993). Association of Medical Deans in Europe (Ex-President) i de l’Associació Catalana d’Educació Mèdica (1994) de la qual va ser membre fundador. Ha sigut membre de diferents Institucions Internacionals i comitès d’Educació Mèdica com del Core Comittee del Institut for Internacional Medical Education. New York (1999-2006); del del Development Board of IVIMEDS (Escuela Virtual de Medicina) 2002; de la WFME-Estándares Globales de la WFME (2005) i membre del panel sobre Responsabilitat Social del Projecte ASPIRE, AMEE, 2011.
Ha rebut diferents Premis com: Medalla d’Or de la Universitat de Lleida; Soci de mèrit de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears per el seu impuls a la educació mèdica continuada, 2003. Premi a la Excel•lència en Educació Mèdica. Consell Català de Col•legis de Metges. Novembre 2004. Premi Antonio Gallego de la SEDEM en reconeixement a l’excel•lència d’una carrera professional en Educació Mèdica, 2005. AMEE Lifetime Achievement Award at AMEE, 2009 i Premi Homenot de la Sanitat. Fundació Avedis Donabedian 2012.
Ha participat en diferents projectes alguns dels quals ha estat el ser veritable impulsor com: la creació y organització de la nova facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968). Reforma de la enseenyament de Medicina en la Universidad Complutense de Madrid (1976). Impulsor des de l’any 1992, dels processos d’avaluació de la competència professional mitjançant processos d’ Avaluació Clínica Objectiva Estructurada. Impulsor del Llibre Blanc de les Professions Sanitàries en Catalunya. Definició dels Requeriments Globals Mínims Essencials del Llicenciat de Medicina, com membre del Core Comittee del IIME. Impulsor del Projecte Disseny per la definició i avaluació de competències en les Facultats de Medicina de les Universitats Catalanes. (AQ Catalunya). Revista Educación Médica. Actualment Revista FEM de Educación Médica la primera sobre aquesta temàtica en llengua espanyola (1997). Global Minimum Essential Requirements in Medical Education (IIME) 2002. Etc,
Ha publicat nombrosos articles i treballs sobre educació mèdica
