Marañón Posadillo, Gregorio

(n. Madrid – m. 1960). Ha estat una de les personalitats més importants de la medicina interna a Espanya a la primera meitat del segle XX. Llicenciat i doctor per la universitat de Madrid, treballà en tots els camps de la medicina interna, destacant principalment en l’estudi de l’endocrinologia, matèria de la qual fou nomenat catedràtic de la Universitat de Madrid. La seva obra escrita és molt extensa, tant en el camp de la medicina com en el de les lletres (història, assaig). Molt aviat publicà, juntament amb Teófilo Hernando, un Tractat de Medicina que va tenir una considerable difusió. El seu llibre més conegut va ser el «Manual de diagnóstico etiológico», que fou un veritable vademécum per a molts metges del seu temps, principalment exercint en medis aïllats com el rural. Els seus treballs històrics van tenir una gran difusió. Va tenir també una certa activitat política, més en temps de la República, havent arribat a ser proposat per a presidir el consell de ministres, el que li va costar uns anys d’exili. Va ser nomenat acadèmic d’honor de la RAM de B el 9 de juliol de 1959.