03-12-1781 (n. Figueres, – m. Girona, 1793). S’informà del seu òbit a la Junta de 30-12-1793. Graduat a Cervera el 1783, Tinent inspector d’epidèmies. Protometge; membre de la RACA, 1787, adscrit a la Direcció de Química, on va llegir memòries sobre la naturalesa del flogístic, 1788, i l’alabandina, 1791. Durant la Guerra Gran fou inspector dels Hospitals militars de l’Empordà i el Rosselló. Era nebot de Josep Masdevall. Autor, entre altres treballs de “Enteritis inflamatoria de la que murió la enferma” (1782)