Rita Levi Montalcini (n. Torino, 22 d’abril de 1909), metgesa italiana, bessona amb Paola, que fou arquitecte. Rita es va graduar a la universitat de Torino, i doctorada el 1936. Allí fou deixeble de Giuseppe Levi, catedràtic d’anatomia. Cal remarcar que en el laboratori de G. Levi van coincidir en poc temps com a estudiants Renato Dulbecco, Salvatore Luria i Rita Levi-Montalcini, que amb els anys passarien als Estats Units i, amb treball independent entre ells, tots arribarien a guanyar el premi Nobel de Medicina. De família jueva va patir la repressió en els anys de la segona guerra mundial, essent foragitada de la universitat de Torino el 1943, i `passà algun temps a Florència, amagada, amb un laboratori petit a casa seva. El 1947va poder passar als Estats Units a la universitat de Washington a Saint Louis (Missouri). Allà treballà en el laboratori de Viktor Hamburger i col•laborà amb Stanley Cohen, amb qui compartiria el 1986 el Premi Nobel de Medicina. Ha treballat pràcticament sempre en el camp de la neurobiologia i els seus treballs més importants han estat els que la portaren a la descoberta del Factor de Creixement del teixit nerviós, juntament amb Cohen. Les repercussions d’aquesta línia de recerca han estat molt importants.
El novembre de 2005, en ocasió d’una visita al Centre de Microcirurgia de Sabadell, la RAM de Catalunya la va nomenar Acadèmica d’Honor. Aleshores va destacar el vigor amb que va fer la seva intervenció. L’abril de 2009, en ocasió del seu centenari va ser objecte d’un homenatge nacional a Itàlia. Ha creat una fundació per a la defensa dels drets de la dona en el tercer món, principalment a Àfrica, amb la col•laboració de Giuseppina Tripodi. Autora de diversos llibres de divulgació, entre els que destaca «In Praise of Imperfection», amb traducció espanyola «Elogio de la imperfección», 1989, amb edicions posteriors. També és autora de «Tempo di azione», 2004; «Tempo di muttamenti», 2002; «L’asso nella manica a brandelli», 2008, amb traducció espanyola, 2009), i altres.
