n. Barcelona, 9 de desembre de 1922. Llicenciat en medicina a Barcelona i doctorat a Madrid, 1951. Especialista en urologia, 1956. Cap de servei d’Urologia de l’Hospital Clínic de Barcelona. El 1972 fou nomenat catedràtic extraordinari d’Urologia i director de l’Escola Professional de l’especialitat a partir de 1973. Dedicat als transplantament d’òrgans va fer el primer transplantament de ronyó a Espanya l’any 1965, en col•laboració amb el doctor Antoni Caralps i Riera, i també el primer transplantament de testicle humà, 1978. Igualment, amb Laureà Fernàndez Cruz, va practicar el primer transplantament de pàncrees i ronyó. Vice-rector de la univesitat de Barcelona, 1973. Les seves aportacions en el camp de l atècnica quirúrgica urològica són molt nombroses: cirurgia renal amb hipotèrmia, cirurgia renal amb circulació extracorpòria, per malalties tumorals, vasculars i congènites, i en la microcirurgia en urologia. Autor de més de noranta pel•lícules científiques, havent rebut la medalla d’or en el primer Congrés Mundial de Cine Científic. També ha rebut les medalles Narcís Monturiol, (1986), i Josep Trueta (1999) de la Generalitat de Catalunya, així com la medalla «Francisco Díaz» de l’associació espanyola d’urologia, 2002. Va ingressar com a acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya l’any 1981, amb el discurs sobre «Trasplante renal».
L’any 2001 llegia el discurs inaugural de curs : «La hipotèrmia en cirurgia renal».
