Premi de Medicina i Sanitat comarcals 2011.
Títol treball premiat: «El doctor Romagosa, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya»
Ingrés: 13 març 2012 «El doctor Romagosa, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1844)»
Àngel Manuel Hernández Cardona va néixer a Barcelona l’any 1948. És catedràtic emèrit de Ciències Naturals. És llicenciat en Ciències Biològiques (1972) i doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona (1978), amb la qualificació d’excel•lent “cum laude”. A l’Institut de Ciències de l’Educació de Barcelona va aconseguir el certificat d’aptitud pedagògica. A la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, va obtenir els certificats en Recerca històrica i filològica aplicada i en Recerca històrica en arxius locals. Va realitzar cinc cursos d’informàtica al Centro Educativo de los Computadores, de Bogotà. A més de la idoneïtat especial, obtingué del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya el certificat de capacitació en llengua catalana. Posseeix certificats de l’Escola Oficial d’Idiomes de Terrassa en català, francès, anglès i alemany, i un de llengua i cultura àrabs reconegut pel Ministeri d’Educació i Ciència.
Fou professor de botànica a les universitats de Màlaga i de Múrcia. Com a catedràtic de batxillerat, exercí la docència a Puigcerdà, Cazorla (Jaén), Bogotà (Colòmbia), Nador (Marroc) i Terrassa.
Fou pensionat per l’Ajuntament de Barcelona al Museu Etnològic de Barcelona per a fer un estudi etnobotànic de les plantes medicinals de Catalunya, i també a l’Institut Botànic de Barcelona. Ha fet estades d’investigació a París, Berlín i als principals instituts botànics d’Espanya i Portugal. Ha participat en més de cinquanta congressos i simposis científics, la majoria internacionals.
Durant tretze anys fou redactor de biologia i botànica a la Gran enciclopèdia catalana. Alguns dels seus treballs científics han estat guardonats pel Ministeri d’Educació i Ciència, per l’Institut d’Estudis Catalans, per la Societat Catalana de Biologia, per l’Instituto de Estudios Albacetenses i, recentment, per aquesta Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, amb el premi de Medicina Comarcal. Obtingué un ajut CIRIT de la Generalitat de Catalunya per a fer l’estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Ha merescut dos primers premis i un accèssit del prestigiós Premi de Recerca Vila d’Olesa. És autor de dues-centes cinquanta publicacions, principalment de botànica, de recerca comarcal i d’història de la medicina i la farmàcia.
Ha publicat els llibres: Estudio monográfico de los géneros Poa y Bellardiochloa en la Península Ibérica e islas Baleares (1978), Las familias de fanerógamas de la flora ibérica (1981), Estudi florístic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (1993), Les plantes i el paisatge vegetal d’Olesa de Montserrat (1997), Escarxols i paparotes (1997), Els aprofitaments agrícoles i naturals de les muntanyes d’Olesa (1997), Olesa de Montserrat al final del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora (2000), Les plantes d’Esparreguera (2003), Les plantes de Viladecavalls (2004), Ressons de Sant Salvador de les Espases (2003), Sant Salvador de les Espases, una ermita singular (2008), La Confraria del Sant Crist d’Olesa de Montserrat (2007) i Pàgines vacarissanes (2009).
Ha fet l’estudi biogràfic de l’acadèmic Josep Romagosa Gotzens (1812-1868), catedràtic de les universitats de Saragossa, Barcelona i València, i prestigiós cirurgià. És autor també del treball guardonat amb el Premi de Recerca Vila d’Olesa: Metges, cirurgians i apotecaris d’Olesa de Montserrat, on s’estudien biogràficament més de 150 professionals de la medicina i la farmàcia, des del segle XV fins a la primera meitat del segle XX.
Recepció: 13 de març de 2012, «El Doctor Romagosa, membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1844)» (Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, Vol. 27 (1), Gener-Març 2012, pp. 20-22)
