Nota publicada a Rev. RAM de Catalunya, 2011, 26 (4), p. 146.
«Carol W. Greider va compartir amb Elizabeth H. Blackburn i Jack W. Szostak, el premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l’any 2009, que els va ser atorgat «pel descobriment de com els cromosomes són protegits pels telòmers i per l’enzim telomerasa».
Filla de pares científics, va néixer a San Diego, Estats Units l’any 1961. Graduada en Biologia a la universitat de Califòrnia-Santa Bárbara, l’any 1983, va cursar els estudis de doctorat en Biologia Molecular a la universitat de Califòrnia-Berkeley,. iniciant sota la direcció de la Dra. Blackburn els treballs que van conduir als descobriments pels quals els hi fou concedit el premi Nobel.
Obtingut el títol de doctora l’any 1987 es va incorporar com a becària postdoctoral al Cold Spring Harbor Laboratory de Long Island (new York), on va treballar dos anys com a investigadora associada (1992-94) i coma investigadora (1994-97.
L’any 1997 Carol Greider es va desplaçar a la facultat de medicina de la universitat Johns Hopkins de Baltimore, on ha ocupat les places de professora associada (1997-1999) i de Catedràtica de Biologia Molecular i Genètica (1999), i després d’Oncologia.
Actualment és professora directora de la càtedra Daniel Nathans del departament de Biologia Molecular i Genètica. A banda del Premi Nobel la Dra. Greider ha rebut més de vint premis i distincions honorífiques. La seva activitat de recerca segueix centrada en la telomerasa, i s’ha dirigit últimament cap a l’estudi de les conseqüències patològiques de la disfunció d’aquest enzim».
La doctora Greider va acceptar enviar un article sobre «Els telòmers i la telomerasa: una breu història sobre els telòmers i el descobriment del seu paper en les malalties que afecten els humans», publicat a la Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, 2011, 26 (4), 142-146. Cal afegir que l’ha enviat directament en català, traduït per una investigadora catalana que està en el seu laboratori.
