Folch i Pi, Albert

(n. Barcelona, 10.10.1905 – m. Ciutat de Mèxic, 29.04.1993), feu els estudis de medicina a Barcelona, llicenciant-se el 1925. Inicia el treball a l’Institut de Fisiologia, col•laborant principalment amb Jesús Bellido, i en la línia de malalties de la nutrició que portava Carrasco i Formiguera. Fou professor ajudant d’aquesta matèria quan la Universitat Autònoma. Té activitat molt destacada quan la guerra civil en el camp de la sanitat militar, essent encarregat de l’organització de la cura d’Orr pels ferits de tots els fronts i adquirí una gran experiència en la clínica de les congelacions. Exiliat el 1939, quedà tres anys a Tolosa, acollit per Soula i publicà una dotzena de treballs, recopilant l’experiència de la guerra, principalment en les línies esmentades (cura oclusiva, congelacions). El 1942 arriba a Mèxic, on és professor de l’Instituto Politécnico Nacional, primer de Fisiologia i després de Farmacologia durant més de quaranta anys. Treballa intensament en la línia editorial, principalment a Editorial Interamericana, en tasques d’organització de traduccions i de traductor directe de milers de pàgines de llibres, de l’anglès al castellà. Publica més d’una vintena de treballs de recerca, entre els que destaquen els relacionats amb l’estudi de la congelació de rates, provocant un estat de «mort aparent per fred», i la seva recuperació. Fou membre de les institucions catalanes de Mèxic, així de l’Orfeó Català, i president de la Borsa del Metge Català de Mèxic.