Fleming, Alexander

(Lochfield, Escòcia, 1881 – Londres, 1955). Llicenciat en medicina a Londres l’any 1906. Es dedicà principalment a la bacteriologia, treballant al St. Mary Hospital de Londres. L’any 1921 va fer el descobriment de la lisozima, enzim que és a les llàgrimes, la saliva i altres fluids, amb acció antimicrobiana. El seu treball més important fou la descripció de l’efecte inhibidor que té el Penicillium, un fong, sobre el creixement bacterià, l’any 1928. El treball va tenir poc ressò immediat, però les necessitats per curar les ferides infectades durant la segona guerra mundial van fer que es desenvolupés l’obtenció industrial de la penicil•lina. Per aquesta contribució se li va atorgar, juntament amb W. Florey i B. Chain el premi Nobel de medicina de 1945. A partir d’aleshores Fleming es va convertir en una icona del progrés de la medicina, i de la salvació de vides humanes, per haver obert el camí que portà al coneixement i utilització de la terapèutica antibiòtica. Els últims deu anys de la seva vida els passà envoltat d’honors. És el principal símbol de la medicina del segle XX i és el metge que té dedicades més vies públiques a les ciutats del món. L’any 1948 va ser elegit membre d’honor de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (ara de Catalunya), ingressant en un acte celebrat el dia 3 de juny de 1948.