(n. Barcelona, 5.12.1899 – m. New Haven, Connecticut, USA, 27.03.1958), intern del Laboratori Municipal, 1918, on fou deixeble de Ramon Turró, i del laboratori de l’Institut de Fisiologia, amb A. Pi i Sunyer; llicenciat en medicina Barcelona, 1925. Becari a l’Institut Pasteur de París, 1925, i al Rockefeller Institute de Nova York, 1926, on romangué fins el 1938. Després passà a la Universitat de Yale (1938-1958). Autor de treballs bàsics en l’estudi de l’anafilàxia més quan la gestació, del factor de difusió en els teixits (factor T; Reynals factor), i principalment del paper dels virus en la gènesi del càncer, tema al que dedicà la major part de la seva producció científica. Membre corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, 1936, per haver guanyat el premi Visa Tubau; membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, 1947. Col•laborador molt actiu de «Treballs de la Societat de Biologia». Autor d’un mínim de 157 treballs científics. Serví com a model per l’estàtua de sant Jordi, de Llimona, a la muntanya de Montjuïc.
Francesc Duran i Reynals ha estat un dels membres del grup de l’Institut que ha tingut una obra científica amb més projecció internacional. De fet va viure la segona meitat de la seva vida als Estats Units. En els anys de Barcelona va treballar més en el Laboratori Municipal que no pas a la Facultat, ì va participar molt activament en els treballs de la Societat de Biologia, feta per l’impuls de Pi Sunyer. Per això Pere Domingo, en el seu article a la GEC, el considera com a deixeble de Turró i Pi Sunyer. Va estar a Barcelona fins l’any 1926, aleshores va iniciar el període de formació exterior, amb beques, primer a l’Institut Pasteur de París i després al Rockefeller de Nova York. Aquest temps va ser molt fecund, però Duran volia tornar. En els anys de la República aconseguí que uns amics, els Roviralta, acceptessin finançar la creació d’un Institut a Catalunya. L’any 1936 ja s’havia acomiadat del Rockefeller i estava aquí, però el començament de la guerra li va fer canviar els plans i
tornà a ser acceptat pel centre americà. Pocs anys més tard una altra fundació li finançà un centre a New Haven, relacionat amb la universitat de Yale, per a continuar la recerca sobre el càncer i allà va estar els últims quinze anys de la seva vida. Entre la seva tasca científica, plasmada en un mínim de 157 articles, destaquen dues línies, amb dues aportacions bàsiques: el descobriment del factor de difusió, o hialuronidasa, en la seva etapa jove, i el treball continuat en l’estudi de la influència dels virus en l’etiologia del càncer, la «teoria vírica del càncer» com es definia en el seu temps.
Enllaços :
Galeria de Metges Catalans, Metges Catalans | Francesc Duran i Reynals (galeriametges.cat)
Guardiola, Elena; Baños, Josep-Eladi. «8. Francesc Duran i Reynals. El factor de difusió de Duran Reynals». Quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve, 2004, Núm. 1, p. 33-36, 278505-Text de l’article-381403-1-10-20140709.pdf
