(n. Barcelona, 24.12.1901 – m. Poboleda, Priorat, 06.09.1961), llicenciat el 1924 a Barcelona, amb premi extraordinari; doctor el 1927 amb una tesi sobre «Estudio experimental y clínico de la anestesia raquídea sobre la motilidad intestinal». Premi Garí de l’Acadèmia de Medicina de Saragossa, 1927. Membre corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, 1932. Col•laborador de l’Institut de Fisiologia entre 1926 i 1939, publicant 23 treballs als TSB. Estudià principalment la fisiopatologia de l’oclusió intestinal i sobretot del xoc, amb aportacions importants sobre el paper de la histamina i de l’adrenalina. Feu la ponència sobre el xoc en el Congrés de Metges de Llengua Catalana de 1934. Estudis també sobre l’anestèsia raquídea, algun en col•laboració amb Jaume Raventós. Publicà alguns dels seus treballs en revistes en llengua francesa i anglesa.
Participà molt activament en les activitats de l’Institut i de la Facultat de Medicina en els anys de la guerra, i en la sessió solemne dels XXV anys de la Societat de Biologia de desembre de 1937. El 1937 publicà, juntament amb Manuel Corachan la «Clínica y terapèutica quirúrgicos de urgencia», molt útil pels cirurgians joves els anys de guerra. Restà al país després de la guerra i fou represaliat durament: expulsió de la funció docent i assistencial (facultat i hospital), li quedà tallada la possibilitat de recerca i fou inhabilitat per a l’exercici professional. Es dedicà principalment a les traduccions i publicà diversos llibres, sobre «Tratamiento pre y postoperatorio» (1945, 2a. edició 1948), amb Jaume Pi-Figueras; «Diagnóstico y tratamiento quirúrgicos de urgencia», 1947 i 2a. edició 1954; «Tratamiento de las fracturas», 1956, amb A. Alier Ochoa, i algun altre. En els últims temps fou cap del servei de Traumatologia de l’Hospital de l’Esperança.
