de Fuentes Sagaz, Manuel

Nascut a Logronyo el 3 de gener de 1943. Va estudiar el batxillerat a Saragossa, a Valladolid i a Barcelona, on va cursar els estudis de Medicina, sent alumne intern d’Anatomia Patològica amb el professor Julio Sánchez Lucas (1961-1963) i del dispensari de Cardiologia del Professor Soriano (1964-967). Al 1967 es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Medicina de la Ciutat Comtal. Durant el Servei Militar ordinari va ser metge de la caserna de Cavalleria d’Inca (Palma de Mallorca) i metge per APD de Mancor de la Vall i de Biniamar, l’any 1968. En tornar a Barcelona va ser metge d’urgències en una entitat privada i metge del dispensari de Cardiologia del professor Soriano, sota la direcció del Dr. Antoni Amatller i Trías, des de l’octubre del 1968 fins a l’octubre del 1972; any en què es va reorganitzar l’Hospital Clínic i s’hi va incorporar el doctor Francesc Navarro i López com a cap de Cardiologia.
Té els títols d’especialista en Aparell Circulato¬ri, Aparell Respiratori i Medicina Interna. Metge de la Seguretat Social, especialista en Pulmó i Cor des del 1969 i Metge per oposició de l’Ajuntament de Barcelona des del 1971. A principis del 1973 va començar a col·laborar amb el Servei de Cardiologia de la Vall d’Hebron en el recent creat departament d’Ecocardiografia. Fruit de l’experiència, el 1977, va publicar L’Ecocardiografia: Principis, Tècnica i Utilitat diagnostica, a Annals de Medicina.
El 1987, amb la Tesi Medio siglo de la Cardiología en Cataluña (1888-1937), va obtenir el títol de Doctor en Medicina i Cirurgia amb la qualificació de Cum Laude.
Pertany a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, a la Societat Catalana de Cardiologia, a la Sociedad Española de Cardiología, a la Societat Europea de Cardiologia, a la Societat Catalana d’Història de la Medicina i a la Sociedad Española de Historia de la Medicina. És el Cronista Oficial de la Sociedad Española de Cardiología
Ha publicat més de quaranta articles sobre la història de la medicina. Principalment, de la catalana. Entre ells destaquen: L’Obra científica de Josep Alsina i Bofill (1996), presentat al Quinzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana i, Santiago Ramón y Cajal y la cardiología: su descubrimiento poco conocido del sarcolema en el cardiomiocito (2001). Editorial de la Revista Española de Cardiología.
Es autor dels següents llibres: Al 1992 History of Catalan Cardio¬logy (1872-1992). Al 1994, dels llibres Historia de la Socie¬dad Española de Cardiología i Historia del nacimiento de la Sociedad Española de Cardiología y de las Sociedades Filiales. Al 1999, publicat en castellà i anglès, Miguel Servet (1511-1553). Al 2001, Història de la Clínica Plató, en col·laboració amb el doctor Ramon Casares i Potau. Al 2004, Impresiones sobre la época. Obra y personalidad de Miguel Servet y Conesa. Del llibre Miguel Servato o Miguel de Villanueva. Conmemoración del 450 aniversario de la muerte de Miguel Servet 1553. Al 2005, El doctor Josep Alsina i Bofill. L’aportació científico-mèdica. Capítol del llibre Dr. Alsina i Bofill (1904-1993). En homenatge, editat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Al 2007, Historia de la Angiologia en la Clínica Plató. De Fernando Martorell a la actualidad. També és director i guionista del documental HISTORIA DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE CARDIOLOGÍA A TRAVÉS DE SUS PRESIDENTES 1944-1994.