30-12-1893. (Madrid, 17-02-1854 – Barcelona, 12-01-1916). Llicenciat en medicina a València el 1875. Doctorat el 1878. Higienista i historiador de la medicina, féu una obra important en aquest camp i és autor de la primera història de la medicina catalana (1908). El 1906 fou enviat pel govern a Tenerife, ran del brot de peste bubònica. Fou director de la secció d’Higiene pràctica del Laboratori Microbiològic de Barcelona, 1891. Són bàsics els seus estudis: «La medicina en el reinado de Alfonso V» (1904) i «La medicina en el siglo XIX» (1914). Bibliotecari-arxiver durant tres biennis, 1905-1910, i secretari perpetu, 1914-1916. Llegà una gran part dels seus llibres a la biblioteca de l’Acadèmia.
DI: «La influencia de los catalanes en la medicina». Resposta: Rafael Rodríguez Méndez
TIC de 1903 «Criterio médico en la historia».