Felip Cid (Barcelona 1930) és catedràtic d’Història de la Medicina de la Universitat autònoma de Barcelona. Ha estat pioner de l’Epistemologia històrica i de la Museologia mèdica en fundar, el 1979, el barceloní Museu d’Història de la Medicina. De la seva extensa obra acadèmica cal destacar Seis testimonios de la medicina ibérica (1967), Història de la Medicina a Catalunya (1969), Introducción al conocimiento de la Medicina (1972), Reflexiones sobre Historia de la medicina (1974), Breve historia sobre las Ciencias médicas (1978), Pedro-Pons, l’home i l’obra (1981), Ferrer Solervicens, anàlisi d’una obra científica (1985), Compendio de Historia de la Radiología (1986), Radiología e imagen diagnóstica (1987), Diccionari històric d’instruments i tècniques mèdiques I (1990), Josep Trueta, esbós d’una obra mèdica i biològica (1991), L’Hospital de l’Esperit Sant, un exemple d’evolució assistencial a Catalunya (1993), La contribució científica catalana a la Medicina i Cirurgia de guerra (1936-1939) (1996), La obra de César Comas en el contexto de la Radiología ibèrica (1896-1950) (1998) i Pablo Umbert, su aportación a la Dermatologia vernácula (1902-1922) (2000). Ha escrit i dirigit en quatre volums una Història de la Ciència (1977-1982). Així mateix ha publicat un centenar d’articles científics. És membre de vuit Acadèmies a més d’altres distincions a càrrec d’entitats mèdiques.
Obituari:
FELIP CID I RAFAEL (1930-2015), Poeta i historiador de la medicina.
Felip Cid ha estat una persona destacada en la intel·lectualitat catalana dels últims cinquanta anys. Ha excel·lit més en dos camps: la poesia i la història de la medicina, matèria de la que fou catedràtic de la Universitat Autònoma de 1970 a 1995. Potser al cap dels anys será més valorat com a poeta, perquè el cultiu de les lletres és un camp amb més fort que el de la història de la ciència. També crec que hagués estat la seva preferència. Aquí es destaca el treball en el camp universitari, on la seva obra escrita és extensa i seguida, més en forma de llibres densos. El seu caràcter intimista i més aviat tancat no n’ha facilitat el coneixement. Per això cal recordar-ho. Va morir a l’Estany, el 22 de maig de 2015.
Va néixer a Barcelona l’any 1930. El pare era metge. Això el portà a fer estudis de medicina. Com a metge assistencial va exercir poc, només al començament. Va arribar a la historia gairebé quinze anys després. El primer llibre és“Seis testimonios de la medicina ibérica”, 1967, on retrata sis personatges contemporanis. Quan es crea la UAB, el 1968, se li encarrega una asignatura d’ “Introducció a la Medicina”, ja des del primer curs. Té un contacte fácil amb els estudiants i aleshores és un profesor molt valorat. El 1969 publica una “Història de la Medicina a Catalunya”, de la que només en va sortir un primer volum fins al temps romà. Després passa anys amb més obra docent. Comença la seva idea sobre un Museu d’Història de la Medicina, que s’inicia el 1979, pel seu esforç personal i amb el recolzament més visible del doctor Lluís Duran Barrionuevo. En será director fins el 1995.
Cap els vuitanta edita tres llibres: “Pedro i Pons. L’home i l’obra” (1981); “Ferrer Solervicens, anàlisi de la seva obra científica” (1985); i el 1986 “Compendio histórico de la Radiología”. Segueix treballant amb intensitat i erudició, amb textos sobre Josep Trueta i el “Diccionari històric d’instruments i tècniques mediques”. El 1996 la Fundació Uriach 1838 li publica un llibre important “La medicina i cirurgia de guerra (1936-1939)”, que és la millor anàlisi del tema concret de la cirurgia a Catalunya en aquests anys. I encara estudis sobre Pau Umbert i Cèsar Comas. El 2007 tè un text sobre “Museología médica”, editat pel Museu Basc d’Història de la Medicina. Fou membre corresponent de la R. Acadèmia de Medicina el 1984.
Un dels camps més importants va ser la dedicació museística. Tenia una visió clara sobre volia els museus. Això el va dur a treballar el tema, amb bona difusió internacional. Va ser vicepresident de l’Associació Europea de Museus i va tenir una relació amb museus de llatinoamèrica, més de Colòmbia, on era molt valorat. Un altre vessant que va ocupar un temps de la seva activitat són els estudis sobre Epistemologia Històrica de la Ciencia. Reconeix una influencia important de Georges Canguilhem, professor a Paris.
El poeta. Fou el seu interés principal, anterior al cultiu de la historia mèdica. Comença fort, el 1963, amb el llibre “Sonets del zoo”, amb pròleg de Salvador Espriu. Entra un poeta important que publicarà una obra espaiada, amb un llarg període de repòs, i una certa recuperació final. Hi ha diversos títols i al final recull la seva “Obra poética (1963-2006)” i encara surt “El Testament”. La seva obra té una ressonància propia. S’ha esmentat una posible influència de Josep M. López Picó, i també, evidentment, la seva amistad amb Espriu. Finalment, reflectint la seva personalitat hi ha la publicació, el 1999, de les que ell titula “Memòries inútils”.
Jacint CORBELLA
veure també «Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya», 2016 (1),
Jacint Corbella i Corbella:
SESSIONS NECROLÒGIQUES: Felip Cid i Rafael (1930-2015). Poeta i Historiador de la Medicina,
http://www.raco.cat/index.php/RevistaRAMC/article/view/306561/396539
