Cervera i Astor, Leandre

(Gràcia, 12-08-1891 – m. 22-07-1964). Batxiller a Barcelona el 1908, Veterinari llicenciat a Saragossa el 1911, i metge a Barcelona el 1914. Féu una tesi sobre la secreció interna del pàncreas (1916). Com a veterinari va presentar una ponència “Organització dels estudis de veterinària”, 1918, i fou `professor de l’Escola d’Agricultura. Membre de l’Institut de Fisiologia, es dedicà principalment a l’endocrinologia. Fou el fundador i motor de la revista «La Medicina Catalana», portantveu de l’Occitània Mèdica, que es va editar de 1933 a 1938. Fou l’últim president, abans de la guerra, de la Societat Catalana de Biologia. Després de la guerra va patir una dura repressió interna, essent apartat de tota activitat mèdica. La seva obra fou molt extensa. Passà a acadèmic honorari el 6.2.1951.
DI: «De l’opoteràpia a l’hormonoteràpia. Endocrinologia 1917-1933» Resposta: Jesús M. Bellido