Cervera i Astor, Leandre

(n. Gràcia, 12.08.1891 – m. Barcelona, 22.07.1964), fill de veterinari, es llicencià en veterinària a Saragossa l’any 1911 i en medicina a Barcelona, el 1914. Doctorat el 1916 amb una tesi sobre la secreció interna del pàncreas. Membre fundador de la Societat de Biologia, 1912, treballà des del principi en el Laboratori Municipal i el de Fisiologia de la Facultat de Medicina de Barcelona. Col•laborà des de molt aviat en els Treballs de la Societat de Biologia. El 1919 acompanyà Pi Sunyer en el seu curs de Buenos Aires i romangué un temps, becat per la Junta d’Ampliació d’Estudis. També havia estat un curt període a França. Fou professor de l’Escola d’Agricultura de la Mancomunitat, editant un text sobre «Fisiologia dels animals domèstics» (1923). Fou publicista actiu en bastants camps, i un dels iniciadors de la medicina social en el medi rural. Creà la revista «La Medicina Catalana», amb el subtítol «Portantveu d’Occitània Mèdica», que sortí de 1933 a 1938 i és un dels intents més importants per a la consolidació i difusió de la cultura científica catalana. Traduí bastants llibres, edità una biografia de Turró i, al cap del temps, altres estudis sobre el mateix Turró. Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1933), i de l’Institut d’Estudis Catalans (1950). Fou president de la Societat Catalana de Biologia.