Casassas i Simó, Oriol

Nascut a Sabadell el dia 1 de setembre de 1923. Estudis de Batxillerata l’Institut-Escola del Parc, de la Generalitat de Catalunya. Llicenciatura de Medicina (1943-1949) a la Facultat de la Universitat de Barcelona. Especialització en pediatria a l’Hospital Municipal d’Infecciosos de Barcelona, amb el professor Josep Maria Sala i Ginabreda.Ha publicat treballs pediàtrics sobre desnutrició i deshidratació i sobre malalties infeccioses. Interessat molt aviat pels aspectes socials i històrics de la medicina, ha participat -com a coordinador o com a ponent- en taules rodones,estudis, ponències i publicacions sobrehospitalització pediàtrica a Catalunya (Barcelona,1967); la pediatria en el suburbi (Barcelona, 1968); la sanitat en temps de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana (Barcelona, 1970 i Berlin, 1978);ecologia infantil: factors psicosocials(Perpinyà, 1973);la pediatria a les comarques (Vic, 1975); epidemiologia social(Bolonya, 1976); funció social de la medicina (Perpinyà, 1976), etc. En el camp de la terminologia científica, el 1973 fou el promotor i el moderador de la taula rodona que tingué lloc a la Universitat de Prada sobre eltema “El català, llengua d’expressió científica” i fou coredactor del Manifest que en derivà; el 1974 i el 1979 fou coredactor de les edicions del “Vocabulari Mèdic”del’Acadèmia de Ciències Mèdiques; el 1975 fou el promotor de la Comissió Coordinadora Lexicogràfica deCiències i editorialista i coredactor dels onze números publicats -entre 1978 i 1982- del “Full lexicogràfic” que la Comissió edità; el 1990 fou publicada la primera edició del “Diccionari enciclopèdic de medicina” de la qual foudirector; el 1991 publicà “Cultura i llengua” dintre el volum “La cultura davant del nou segle”, Publicacions de la Fundació Jaume Bofill; entre 1991 i 2001 redactà 12 dels 13 números de la Col×lecció de reculls lexicogràficsBerenguer Sarriera” del Departament de Sanitat de la Generalitatde Catalunya. Ha publicat “L’educació de la llibertat”, Criterion, 1966;“La medicina catalana del segle XX”, ed. 62, 1970; “Metges de nens, Cent anys de pediatria a Catalunya, Crònica”, edit. La Magrana, 1993; “Josep Laporte al servei de la cultura”, Publ. Universitat Autònoma, 1995; “La difícil empresa: l’aprenentage de la llibertat”, Dep. de Sanitat de laGeneralitat de Catalunya, 1995:”Josep Alsina i Bofill, l’exemple”, Public.AbadiaMontserrat, 1996;“Miquel A. Fargas i els nous horitzons”, Inst. Estudis Catalans, 1999; “Una faula i setze històries”, Public. AbadiaMontserrat, 1999, ambescrits sobre història de la cultura, bibliografia mèdica catalana, terminologia científica, etc. i “Josep Trueta i Raspall, el símbol”, Inst. Estudis Catalans, 2004. Ha estatmembre del Patronat del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, 1980-1982, iConsell Directiu de la Union Mondiale pour la sauvegarde de l’enfance et de l’adolescence (UMOSEA), 1975-1978; vicepresident del Segon Congrés Internacional d’Història de la Medicina,Catalana, Barcelona 1975, del Desè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, Reus 1980,del Novè Congrés de l’Association Medicale Internationalepour l’Étude des conditions de Vie et de Santé, Barcelona 1983;president de la Societat Catalana de Pediatria, 1974-1976, del Primer Congrés de Pediatres de Llengua Catalana, Girona 1978,de la Societat Catalana de Biologia, Filial de l’Institut d’EstudisCatalans, 1979-1981, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, 1978-1982, del Tretzè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, Andorra 1988, i president d’honor del Tercer Congrés de Pediatres de Llengua Catalana. És Membre d’Honor de la Societat Catalana de Pediatria, 1979, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, 1992,de la Fundació Catalana de Pediatria, 1996, i de la Secció de Pediatria Social de la Asociació Española de Pediatría, 1981. Ha format part del Secretariat de redacció de la Col×lecció de Monografies Mèdiques,1970; del Comitè Executiu del Congrés de Cultura Catalana, 1975-1977; del Consell Social de la Universitat Autònoma de Barcelona, vocal en representació de l’Institut d’Estudis Catalans, 1985-1994;del Consell Social de la Llengua Catalana del Departament de Cultura dela Generalitat de Catalunya, 1995- 2005 . És Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, Secció de Ciències Biològiques, 1985. Li han estat atorgades les distincions següents: el Premi Jordi Gol i Gurina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, 1992; la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, 1993; i el Premi Jaume I d’actuació cívica, 2001. L’any 1972 obtingué el Premi Salvat Papasseitde poesia pel recull“Primer -iúltim- llibre d’exercicis”.