n. Barcelona, 1 de març de 1942. Llidenciat en medicina a la FM de Barcelona l’any 1965. Resident de cirurgia toràcica a la Ciutat Sanatorial de Terrassa, 1965-67. De 1967 a 1974 formació en cirurgia i cirurgia casdiovascular als Estats Units: Resident de Cirurgia general al Maimonides Medical Center de New York, 1967-1971. Instructor Clínic de Cirurgia a la State University de New York, 1971-72. Resident de Cirurgia vascular a la univ. d’Illinois, Chicago, 1972. Cap de residents a la Loyola Univ. de Chicago (dir. Dr. Roc Pifarré), 1973-74. El 1974, juntament amb el Dr. Alexandre Arís, inicia el funcionament de la Unitat de Cirurgia Cardiaca a l’Hospital de sant Pau de B. El 1975 es fa la primera cirurgia amb circulació extracorpòria. Des d’aleshores ha practicat al voltant de 10.000 intervencions de cirurgia cardiaca. Ha treballat en el transplantament de cor,. Primer amb caràcter experimental, des del temps de la CS de Terrassa, juntament amb el seu pare, Dr. Antoni Caralps i Massó, amb uns 60 transplanents de cor i cor-pulmó, en animals, en condicions d’hipotèrmia profunda. L’any 1967, a New York, va assistir als segon i quart transplantaments de cor humà del mon, fets pel prof. Kantrowitz. El maig de 1984 fa, a l’Hospital de Sant Pau de B. el primer transplantament de cor en persones, en equip amb el Dr. Arís. El 1987 va fer el primer transplantament de cor en malalt amb insuficiència renal, que més tard fou també transplantat de ronyó. El 1987 es crea la European Society for Heart Transplantation, de la que és el primer president fins el 1991. El 1992 publica la història natural de la primera descripció del refús immunitari en humans, mitjançant la utilització d’anticossos monoclonals.
Va ingressar com a membre numerari de la RAM de Catalunya el 30 d’octubre de 1994, amb el discurs: «Recull històric i estat actual del trasplantament cardíac». Resposta: Antoni Caralps i Riera