Camps i Clemente, Manuel

Maials (Lleida) 19.II.1920. Médico. Hijo de médico terminó el bachillerato en Lleida en 1939. Inició la licenciatura en Zaragoza y la culminó en Barcelona en 1946. Inició el ejercicio profesional en la Portella, pasando en 1951 a Alcarràs. Presidió la Junta Comarcal del Segrià del Colegio Oficial de Médicos de Lleida, y en 1969 la Asociación de Amigos de los Castillos de la demarcación de Lleida. Doctorado en Barcelona con la tesis Anàlisi dels aspectos mèdics de la mort violenta a Lleida a la Baixa Edat Edat Mitjana, editada en Barcelona en dos volúmenes (2001-2002). Ha participado en diversos congresos nacionales e internacionales de historia de la medicina, y sus principales líneas de trabajo han sido la historia de la medicina catalana medieval, las epidemias de peste, y las monografías de carácter local. Con su hijo Manuel Camps Surroca es autor de Santuaris lleidatans amb tradició mèdica (Barcelona, 1981), Aspectos sanitaris de l’Arxiu de Sant Joan de Lleida. Sefle XVII (Barcelona, 1983), La pesta de meitats del segle XVII a Catalunya (Barcelona, 1985), Alcarràs, aspectos històrics i etnològics (Lleida, 1990), La pesta del segle XV a Catalunya (Lleida, 1998), Els llibres de les biblioteques de metges i cirurgians catalans antics (Barcelona, 1999), y Orígens i evolució del Col•legi Oficial de Metges de Lleida (Lleida, 2003). Ha colaborado en les obras Maials. Història de la vila i del seu terme (Maials, 1995) y en el Dictionnaire des Pyrénées (Toulouse, 1999). Con E. Martí Sentañes escribió Soses a través de la història (Lleida, 2004). Además es autor de más de un centenar de artículos publicados en diversas revistas, y de las obras De Castellpagès a Vilanova de la Barca (Lleida, 1990), Torrefarrera i el seu entorn històric (Lleida, 1996), y El turment a Lleida. (Segles XIV-XVII) (Lleida, 1998).