Nascut a Santa Coloma de Farners el 1905 (Guerra diu 1905, Miret, 1903), el seu pare era metge. Es va llicenciar en medicina a Barcelona el 1929, amb premi extraordinari, i es doctorà el 1930. Entrà en el laboratori de l’Institut de Fisiologia, essent al cap d’un temps professor auxiliar. Va col•laborar en principi amb el doctor Puche, en el treball experimental. A finals del 1928 presenta un treball: «Influència de la lligadura dels conductes pancreàtics sobre la glucèmia» i el 1929 un altre «Contribució a l’estudi de l’histofisiologia del ronyó. Modificacions experimentals de les estructures dels nefrocits i de la secreció renal», ambdós amb Puche. El 1932, com a únic signant, presenta «Les estructures fibroses argiròfiles en les cultius mesenquimatosos de diferents orígens i de diferenst velocitats de creixement».
Fou actiu en el moviment de l’Autònoma. Dintre dels cursos superiors i monogràfics de 1933 consta com a col•laborador del de «Cancerologia» que dirigia el doctor Vicenç Carulla. A l’Anuari de 1a Universitat de 1934 consta com a «professor auxiliar temporal» de Fisiologia. També havia estat dos anys a fora, amb beca de la Junta d’Ampliació d’Estudis, a Berlin i a la Fundació Rockefeller de Nova York, per aprendre cultius de teixits (Guerra, 231). Quan la guerra va estar destinat a l’Hospital Militar de Barcelona a Vallcarca, on fou membre del laboratori clínic. Després hagué d’exiliar-se a França, on va ser auxiliar d’histopatologia en el «Centre Anticancereux» de Tolosa. Més tard passà a Veneçuela on fou empresari i director d’un
laboratori farmacèutic i va ser president del Centre Català de Caracas. Miret ens informà que el 1990 residia a Caracas. (Gimb. 20, 238)
