n. Vic (Osona), 11 de març de 1936. Llicenciat en medicina a Barcelona el 1959, doctor el 1973, especialitzat en cardiologia. Cap del departament de cardiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, i director de l’Institut Català de Cardiologia, radicat en aquest hospital, des del 1999. Catedràtic de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, de 1990 a 2006. Primer president de la Societat Catalana de Cardiologia, 1973-1974 i de l’espanyola, 1983-1984. President de l’European Congress of Cardiology, Barcelona, 1992 i del 12 Congrés internacional de Farmacoteràpia Cardiovascular, Barcelona, 2003 i de la International Society of Cardiovascular Pharmacotherapy, 2006. La seva obra assistencial i docent és molt extensa. Autor o coautor de més de cinc-cents treballs en revistes amb IF reconegut. Autor de 7 lli bres i director d’altres 16: la seva obra més coneguda és el Tractat d’Electrocardiografia, publicat en set idiomes, que fou inclòs en el «Good Cardiologic Books» de l’American J. of Cardiology de 1987. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, 2003. Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lisboa. Membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, en la que va ingressar el 17 de desembre de 2007 amb el discurs “Què ha de tenir en compte la joventut per prendre la decisió de ser metge. Paper de les Reials Acadèmies de Medicina”. Resposta: Miquel Torner Soler.