(Saragossa, 22 de juliol de 1887 – Barcelona, 22 de gener de 1973). Llicenciat en medicina a Saragossa, feu les oposicions de sanitat militar, essent enviat al Marroc el 1909. L’any 1910 guanyà una plaça de professor auxiliar de patologia quirúrgica de la facultat de medicina de Madrid, essent-ho en propietat el 1928. Fou metge de la casa reial i creador de l’Institut Nacional de Reeducació d’Invàlids. El 1936 era cap de clínica de l’hospital militar de Carabanchel. V fer la guerra amb la República i al final fou repressaliat, passant a residir a Barcelona. L’Acadèmia de Medicina el nomenà Acadèmic d’honor el 1964 i llegí el seu discurs d’ingrés sobre «Los males de los mutilados y su profilaxia» el 18 de maig de 1965. En el seu temps a Barcelona va publicar alguns tractats de cirurgia, trauma i ortopèdia. i «Elogio y diatriba de la cirugía» (B. 1945).