(Barcelona, 5-4-1915 – 2002). Es Ilicencia amb premi extraordinari de llicenciatura a la Facultat de Medicina de Barcelona. Va ser metge de guardia de medicina de I’Hospital Clínic de Barcelona, i durant I’any 1949, era professor adjunt del Prof. Soriano. Va ampliar estudis a Heidelberg, on va dedicar especial atenció a les cardiopaties, i on va fer la tesi doctoral a la mateixa universitat. Va deixar la Facultat de Barcelona quan va guanyar, per oposició, la Catedra de Patologia General de Salamanca, I’any 1955. Des de I’any 1956 fou Director de I’Hospital Clínic de Salamanca. Des de 1960 fins a 1968 va ser rector d’aquesta universitat, on va desenvolupar una gran tasca per tal de millorar-la i on va dedicar especial atenció a la seva projecció internacional. L’any 1965 va representar la universitat espanyola a Tokio. L’any 1966 va ser representant d’Espanya a Nova Delhi, per a I’ensenyament de la medicina. Va ser elegit membre del consell directiu de I’Associació Internacional d’Universitats. Des de I’any 1968 va ser Catedratic de Patologia General de la Facultat de Medicina de Barcelona, tasca que va exercir fins a la seva jubilació. Posteriorment, va ser designat com a professor emerit i va crear I’Escola de Reumatologia. La seva producció científica fou extraordinaria, amb més de 300 publicacions en revistes nacionals i internacionals. També fou autor i col~laboradore n diversos Ilibres, com Patología General
y Fisiopatología (1961) i Manual de Diagnóstico Etiológico (Marañón-Balcells). Fou director de múltiples tesis doctorals.
Era membre de I’Opus Dei des de I’any 1943, malgrat que ja coneixia I’obra de Monsenyor Escrivá de Balaguer, amb qui va col.laborar estretament. De fet, va ser el gran impulsor de I’Obra a Catalunya. Va rebre importants condecoracions: Doctor Honoris Causa per la Universitat de Navarra (1963); Creu de I’Orde de Malta; Gran Creu d’Alfonso X el Savi, i Gran Creu de I’Orde de Maig al Merit, d’Argentina.
Entre el seus carrecs científics, destaquen: president de la Societat Espanyola de Medicina Interna; president de la Societat Catalana de Medicina Interna, i membre d’honor de la Lliga Espanyola d’Hipettensió Arterial.
DI: «Especialización e integración en medicina. Vigencia de la medicina interna».
Resposta: Lluís Trias de Bes
TIC de 1994: «Patologia iatrogènica»
