Ignasi M. Aragó i Mitjans, estudiós dels hospitals, pediatre i homenot de Sarrià. (1916-2012)
El 28 de febrer ha mort el doctor Ignasi M. Aragó i Mitjans. Li faltaven sis dies per a complir noranta-sis anys. En els últims anys, mantenint la seva vivor, tenia dificultats de desplaçament, que feien que estigués relativament al marge dels circuits actius de la medicina, de la medicina de nens, en la que havia treballat durant seixanta anys. Va néixer a Barcelona, a l’Eixample, el 5 de març de 1916, però des de petit, als nou anys, el pare va portar la família a viure a Sarrià a una casa nova en la que ha passat gairebé tota la vida. No hi havia antecedents mèdics a la família, però ell mateix ha remarcat com a font de la seva vocació la dedicació, durant nou mesos, del doctor Francesc Pons i Pascual, per curar un germà més petit, Joaquim, que tenia una malaltia desconeguda, que es va diagnosticar com a kala-azar, i recorda les anàlisis de sang diàries que li feia el mateix metge a casa, i com va introduir un medicament que veia d’Alemanya i al final va ser efectiu: els antimonials. Aquest germà, jesuïta i catedràtic de Psicologia de la UB va arribar també a vell, morint a les acaballes del 2009.
Ignasi Aragó va estudiar medicina a la Universitat Autònoma, que li a deixar bon record. Va acabar la carrera dues vegades, el 1938, en l’ensenyament normal, i el 1940, en haver de repetir els cursos que foren invalidats per la guerra. Va fer el soldat a Madrid i va poder aprofitar per a fer estudis de pediatria, i aprendre les nocions bàsiques de dietètica infantil. Com ell mateix deia «sabia de farinetes». De seguida va donar molt valor als aspectes socials de l’especialitat. De 1954 a 1958 va ser secretari de la junta de la Societat Catalana de Pediatria. Es va dedicar principalment a la medicina privada: durant anys va ser pràcticament l’únic pediatre de Sarrià. Ell es definia com a metge de nens i a vegades, fins i tot en les receptes, com a «metge infantil». Durant vàries dècades va mantenir un consultori, juntament amb el doctor Joaquim Ramis, que fou un centre d’irradiació de la bona pràctica pediàtrica. La seva consulta estava plena de joguets per a nens, entre ells una màquina de tren, bastant gran, amb llums que s’encenien i que servien per a mantenir els nens distrets i contents.
Un dels aspectes que ha quedat més patent en la seva obra ha estat la dedicació als estudis sobre hospitals. El seu llibre «Els hospitals a Catalunya», editat per Altés el 1967, ha quedat com un clàssic, i va tenir una llarga influència obrint una via d’estudis sobre hospitals. Juntament amb Pere Calafell havia publicat el 1966 una ponència sobre «La hospitalización pediátrica en Cataluña. Tema social». Com ell deia «predicava i feia apostolat sobre els hospitals». Abans havia intervingut en una ponència sobre el Pla general d’hospitalització a Catalunya i Balears. També va participar en la revista «Todo Hospital». Des d’aquest punt de vista Aragó és un capdavanter de la valoració dels hospitals a Catalunya. La Fundació Avedis Donabedian li va atorgar el títol «Homenot de la Sanitat». El 2003 se li va concedir la Creu de Sant Jordi. L’any 1980 havia estat elegit membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
A més dels seus aspectes com a metge de nens, i estudiós dels hospitals cal destacar la vinculació molt estreta a la vila de Sarrià. Quan hi va arribar feia molt poc de l’anexió a Barcelona. .Formava part del grup excursionista «Els blaus», participava en moltes activitats cíviques, i va donar un ric epistolari familiar a l’Obra de l’Arxiu Històric de Sarrià.
