Sans i Sabrafèn, Jordi

Els tres títols, el de Batxillerat (1951), el de Llicenciatura en Medicina (1957) i el de Doctor en Medicina (1964), amb Premi Extraordinari a la Universitat de Barcelona. Cap dels primers Serveis d’Hematologia i Oncologia Mèdica de l’Estat, a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona i a la Residència Germans Trias de Badalona (Centre Pilot de la Seguretat Social). Editor del primer Manual de Quimioteràpia Antineoplàsica (1976) de l’Estat. Editor, des de 1982, de cinc edicions de l’Hematologia Clínica, llibre de text de moltes facultats universitàries. Autor de la Monografia L’Evolució de l’ús del català en medicina a Catalunya durant el segle XX. Autor de 242 publicacions en revistes. Coautor de 30 llibres. Membre Numerari (1989) i actual President de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Membre Numerari (1994) de l’Institut d’Estudis Catalans. President de la Societat Catalana d’Hematologia (1975-1979). Vicepresident Primer de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1997-1998). Premi Ciutat de Barcelona (1969). Creu de Sant Jordi (2003).