Paul Pierre Broca

(Sainte-Foy-la Grande, Gironde, 18 (ó28, AMF) de juny de 1824 – París, 9 de juliol de 1880). Estudià medicina a París, on es graduà als vint anys. Fou cirurgià i en la seva obra destaquen els estudis que relacionen les lesions d’una part del cervell i els trastorns de la parla. Va descriure les zones relacionades amb el llenguatge (àrea de Broca) i una forma d’afàsia (afàsia de Broca). A més fou un dels capdavanters en els estudis d’antropologia física,
Fou també dels primers en fer la descripció de les trepanacions cranials neolítiques i per tant un dels creadors de la paleopatologia. Membre de l’Académie de Médecine, de la secció de medicine operatòria, elegit el 24.07.1866.