Joseph Capuron

(Larroque-Saint-Cernin, Guyenne, Gers, 10.05.1767 – París, 23.04.1850). Estudis de medicina a Montpeller i París, on es doctora el 1801. Professor de cirurgia, autor de treballs sobre malalties de dones i nens, la seva obra més coneguda és la seva contribució al “Nouveau dictionnaire de médecinem, chirurgie,…” (1806), amb una segona edició el 1810 amb Pierre-Hubert Nysten, que va tenir llarga vida editorial fins a la 21a. edició el 1908, amb diversos títols i autors. Autor també de “Traité des maladies des enfans jusqu’à la puberté” (1813), “Traité des maladies des femmes…” (1812), “Cours théorique et pratique des accouchemens” (1811), “Aphrodisiographie ou Tableau de la maladie venérienne…” (180), i altres. Molts van tenir diverses edicions i foren traduïts al castellà. Membre honorari de l’Académie de Médecine, de la secció de medicina, elegit el 16.07.1823.