Jean Alban Bergonié

(n. Casseneuil, Lot-et-Garonne, 7 d’octubre de 1857 – m. 2 de gener de 1925). Estudis inicials a Marmande i Bordeus. Estudià medicina i també ciencies físiques (1880) i naturals (1881). Doctor en medicina el 1883 amb la tesi “Contribution à l’étude des phenomènes physiques du muscle”. Catedràtic de Física Mèdica de Bordeus el 1890, es dedica principalment a l’estudi de les aplicacions mèdiques de l’electricitat. És cap de servei d’Electroteràpia dels hospitals de Bordeus. Molt hàbil per idear nous instruments, quan la guerra de 1914-18, va crear un iman per extreure cossos o fragments metàl•lics del cos. També va treballar en els raigs X, que van ser causa de l’amputació del seu braç dret i més tard de la seva mort per metàstasis pulmonars. Es dóna el nom de llei de Bergonié-Tribondeau, relacionant la fragilitat de les cél•lules front als raigs X i la seva activitat reproductora. Fou el creador del centre anticancerós de Bordeus. Membre corresponent nacional de l’Académie de Médecine, per la divisió de física i química mèdiques, elegit el 26.02.1895. Membre corresponent de l’Académie des Sciences.