Jacques Lordat

(Tournay, prop de Tarbes, Hautes. Pyrénées, 1773 – Montpellier, 1870). Va ser professor de diverses matèries a Montpeller. Deixeble directe de Barthez, el 1811 guanya una càtedra de cirurgia, que el 1813 canvia per la d’anatomia i fisiologia, i del 1824 a 1860, quan tenia vuitanta set anys, només ho serà de Fisiologia. De 1819 a 1830 fou degà de la facultat. Entre els seus escrits destaquen els dedicats al pensament mèdic: “Consultation de médecine de Barthez” (1810), “De la perpeyuité de la médecine”, (1836), i “Preuve de l’insénescence du sens intime de l’homme” (1845). Molt considerat en el seu temps l’any 1847 va ser degà de la facultat de medicina. Se’l situa com l’última baula de l’escola de vitalisme de Montpeller. Fou membre de l’Acadèmia Mèdico Pràctica de Barcelona.Morí al 97 anys. Membre adjunt corresponent de l’Académie de Médecine, secció de cirurgia, elegit el 05.07.1825.