Guillaume Dupuytren

(Pierre-Buffirère, Haute-Vienne, Llemosí, 6 d’octubre de 1777 – París, 8 de febrer de 1835). Fou un dels cirurgians de més projecció a França en el seu temps. Prosector i cap de treballs anatòmics a la facultat de París, als 24 anys. Professor de medicina operatòria i cap de cirurgia a l’Hôtel-Dieu el 1815. Rebé el títol de baró i fou primer cirurgià de Louis XVIII el 1816. Cirurgià amb una gran habilitat i prestigi. Autor, entre altres, de “Leçons Orales de Clinique Chirurgicale”, 1832. S’ha donat el seu nom a una contractura de la mà, amb flexió progressiva dels dits 4rt i 5è. , deguda a una alteració de l’aponeurosi palmar (malaltia de Dupuytren). Va guanyar una gran fortuna i va fer un llegat a la facultat de París, per a dotar un museu anatòmic (museu Dupuytren). Malgrat el reconeixement de la seva vàlua científica va ser objectede molts atacs personals pel seu caràcter. Membre de l’Académie de Médecine, elegit el 27.12.1820. President per l’any 1824