François Boissier de Sauvages de la Croix

(n. Alès, Gard, 12 de maig de 1706 – m. 19 de febrer de 1767). També conegut com a Sauvages. Va ser un dels grans mestres de l’escola de Montpeller. Deixeble de Pierre Baux, es dedicà àmpliament a la botànica. Doctor a Montpeller el 1726, amb una tesi “De amore”, recollint plantes indicades per a curar el mal d’amor, va anar a París i tornà el 1734. Catedràtic de Botànica de Montpeller el 1740, succeint a Chicoyneau. Va introduir un sistema de classificació de les malalties de tipus naturalista, amb difussió en el seu temps. La seva obra més coneguda fou és “Nosologia methodica…”, 1760. Gaudí d’una fama molt gran, com un dels mestres del vitalisme de Montpeller.