Émile-Auguste Forgue

(n. Briançon, Htes- Alpes, 29.12.1860 – m. Mirepoix, Ariège, 01.02.1943). Passà la infància en diversos llocs, portat pels destins miliars del seu pare. Arrelà a Montpeller, on feu els estudis de medicina i es doctorà el 1883 amb una tesi d’anatomia. Guanyà el concurs per ingressar com a metge militar, però hi va estar poc temps. El 1886 guanyà la agregaduria per la secció de cirurgia i escollí Montpeller. El 1891 és catedràtic d’operacions i aparells. El 1892 organitza el primer servei de cirurgia infantil. El 1895 passa a Clínica Quirúrgica. Durant anys és el gran cirurgià de gairebé tot el midi. El seu llibre de text: “Traité de pathologie externe”, 1902-1903, 2 vols. fou un dels clàssics del seu temps, amb bona influència exterior per medi de la traducció espanyola. En els últims anys es dedicà bastant a la història de la cirurgia. Quan la guerra mundial es retirà Mirepoix, on tenia propietats la seva dona, i allà morí. Membre corresponent nacional de l’Académie de Médecine, 1899. Associat nacional, 1925.