Élie Faure

(Sainte-Foy-la-Grande, Gironde, 4 d’abril de 1873 – París, 29 d’octubre de 1937). Estudis de medicina a París, on treballà com anestesista, amb el seu germà Jean-Louis, cirurgià i ginecòleg. S’especialitzà en l’embalsamament. Tesi de doctorat el 1899. Metge militar a la guerra de 1914. Activitat política i com a periodista, socialista i defensor de Dreyfuss. Erudit, és valorat el seu llibre sobre Velázquez, 1903. Autor d’una biografia de Napoleó, 1921. Autor d’una Història de l’art, 1919-1921, en 5 volums, que es considera un estudi clàssic. Autor també de “Méditations catasthrophiques”.