(n. Montpeller, desembre de 1734 – m. París, 15 d’octubre de 1806). Joventut a Narbona, estudis de medicina a Montpeller, graduat el 1754 i professor des del 1761. Col•laborà en el “Journal des Sçavants” i a “L’Encylopédie”. Quan ja era gran va estudiar lleis. Són importants els seus “Nouveaux éléments de la science de l’homme, començats a publicar el 1778 a Montpeller. Defensà l’existència d’un principi vital, origen de les funcions orgàniques i del qual es provoquen la diversitat dels temperaments entre les persones. En el camp més clínic és prou conegut el text sobre la gota de 1802. És considerat un dels grans mestres de Montpeller, canceller de la Universitat de 1785 a 1792. La seva estàtua, de cos sencer i assegut, juntament amb la de Lapeyronie, cirurgià, està flanquejant la porta d’entrada de la facultat de Montpeller.
