Jules Comby

(n. Pompadour, Corrèze, 28 d’abril de 1853 – 1947)). Va estudiar a París, doctorant-se el 1881. Fou metge de l’Hôpital Trousseuau (1894) i director de l’Hôpital des Enfants Malades (1894-1919). La seva obra escrita és molt àmplia. Autor de: “Les oreillons”, 1893; “Alimentation et hygiène des enfants”, 4a. ed, 1922; Coeditor, des de 1898, dels “Archives de Médecine des enfants”, És coautor, juntament amb A. Marfan i J. Grancher, del “Traité des maladies de l’enfance”, un dels textos més importants de la pediatria el seu temps, que va tenir nombroses edicions. S’ha donat el nom de signe de Comby a les lesions de la mucosa de la boca, preferentment a les genives, en forma de vermellor i punts de pus, que apareix en el període prodròmic del xerrampió. A vegades es parla síndrome de Comby.