(n. Castillon, Gironde, 24 de juny de 1896 – m. París, 3 d’octubre de 1988). Doctor en farmàcia, ciències naturals i medicina, el 1927. Fou cap de farmàcia de l’hospital Bretonneau, de l’hospital Tenon i de l’Hotel-Dieu de Paris. Agregat de farmacologia el 1946, fou titular de la càtedra de Farmacologia i Matèria Mèdica de París de 1957 a 1966. Membre de l’Acadèmia de medicina, per la secció de ciències biològiques, elegit el 23.02.1960, en fou president el 1977. President també de la Société Internationale d’Histoire de la Médecine, de 1971 a 1973. Autor de la tesi “Le vervénaloside. Étude chimique et physiologique”. Foren importants els seus estudis sobre efectes psicotròpics d’alguns alcaloides. Membre de l’Académie de Médecine, de la secció de ciències biològiques, elegit el 23.02.1960.
